Els consumidors comprenen de manera natural els avantatges del Certificat Energètic d’habitatges. Però el propietari d’un habitatge pot treure-li no pocs avantatges comercials, malgrat que al principi el certificat energètic d’habitatge li pugui semblar una despesa inútil i contraria als seus interessos.
Tenir un Certificat Energètic d’habitatge amb una alta qualificació, o almenys superior al de la resta del seu entorn, produeix per al propietari els avantatges següents:
1. Major valor de mercat. L’habitatge amb un bon certificat energètic es diferenciarà de la resta habitatges similars adquirint un valor afegit a la venda o lloguer. Aquest valor augmenta a costa dels valors de la resta d‟habitatges semblants però de pitjor certificat energètic.
2. Comercialment aporta una imatge “verda”, tan apreciada ideològicament per una majoria de la població, molt predisposada a valorar aquest factor.
3. Majors taxes docupació i venda. Com que estan diferenciades comercialment pel seu millor certificat energètic, aquests habitatges es venen abans. També les rendes són més elevades que la d’habitatges similars amb pitjor qualificació.
4. Menors costos de manteniment. Els habitatges amb un bon certificat energètic consumeixen menys energia punta, i per això es poden contractar potències elèctriques més reduïdes, de manera que el terme d’energia del rebut de la llum (el fix) baixa molt considerablement.
Per al propietari no hi ha l’obligació de tenir un certificat energètic d’habitatge amb un nivell mínim exigit. Però el que és aconsellable, en cas d’obtenir un pèssim certificat energètic d’habitatge, és fer unes millores discretes. En la majoria dels casos, amb una petita inversió es pot augmentar molt el valor de l’habitatge al mercat.
Com a precaució principal, el propietari ha d’optar per confiar el càlcul del seu certificat energètic d’habitatge a tècnics certificadors ben formats i qualificats, que en afinar molt més els càlculs poden donar al seu habitatge la qualificació que mereix legítimament.
Reial Decret 235/2013, de 5 d’abril, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis
La finalitat de l’aprovació d’aquest procediment bàsic és la promoció de l’eficiència energètica, mitjançant la informació objectiva que s’haurà de proporcionar obligatòriament als compradors i usuaris en relació amb les característiques energètiques dels edificis, materialitzada en forma d’un certificat d’eficiència energètica que permeti valorar i comparar les prestacions.
S’exigeix en edificis existents o part dels mateixos quan:
- Es faci una venda.
- Estiguin llogats 4 mesos a l’any, un o diversos contractes; amb excepcions.
Qui ha d’encarregar el certificat energètic?
El promotor o propietari de l’edifici o de part del mateix, ja sigui de nova construcció o existent, serà el responsable d’encarregar la realització de la certificació d’eficiència energètica de l’edifici, o de la seva part, en els casos que estigui obligat per aquest real decret. També serà responsable de conservar la documentació corresponent.
Quan es construeixin, venguin o lloguin edificis o unitats d’aquests, amb algunes excepcions, el certificat d’eficiència energètica o una còpia d’aquest s’haurà de mostrar i lliurar al comprador o nou arrendatari potencial. Una còpia si és arrendatari.
Aquest procediment bàsic és aplicable a:
a) Edificis de nova construcció.
b) Edificis o parts d’edificis existents que es venguin o lloguin a un nou arrendatari, sempre que no disposin dun certificat en vigor.
c) Edificis o parts dedificis en què una autoritat pública ocupi una superfície útil total superior a 250 m2 i que siguin freqüentats habitualment pel públic.
Exclusions:
a) Edificis i monuments protegits oficialment per ser part d’un entorn declarat o per raó del seu particular valor arquitectònic o històric.
b) Edificis o parts d’edificis utilitzats exclusivament com a llocs de culte i per a activitats religioses.
c) Construccions provisionals amb un termini previst d’utilització igual o inferior a dos anys.
d) Edificis industrials, de la defensa i agrícoles o parts dels mateixos; la part destinada a tallers, processos industrials, de la defensa i agrícoles no residencials. En cas que lús del local tingui caràcter industrial no serà obligatòria la certificació.
e) Edificis o parts dedificis aïllats amb una superfície útil total inferior a 50 m2.
f) Edificis que es comprin per a reformes importants o demolició.
g) Edificis o parts d’edificis existents d’habitatges, l’ús dels quals sigui inferior a quatre mesos a l’any, o bé durant un temps limitat a l’any i amb un consum previst d’energia inferior al 25 per cent del que resultaria d’utilitzar-lo durant tot l’any, sempre que així consti mitjançant una declaració responsable del propietari de l’habitatge.
Els edificis o unitats d’edificis existents ocupats per una autoritat pública, amb excepcions, hauran d’obtenir un certificat d’eficiència energètica i tindran l’obligació d’exhibir la seva etiqueta d’eficiència energètica.
Tots els edificis o unitats d’edificis de titularitat privada que siguin freqüentats habitualment pel públic, amb una superfície útil total superior a 500 m2, exhibiran l’etiqueta d’eficiència energètica de forma obligatòria, en lloc destacat i ben visible pel públic, quan els sigui exigible la seva obtenció.
Certificat deficiència energètica
El certificat d’eficiència energètica tindrà una validesa màxima de deu anys.
El certificat d’eficiència energètica de l’edifici o de la part del mateix l’haurà de realitzar un tècnic certificador degudament inscrit al registre autonòmic i contindrà com a mínim la informació següent:
a) Identificació de l’edifici o de la part del mateix que se certifica, incloent-hi la referència cadastral.
b) Indicació del procediment reconegut utilitzat per obtenir la qualificació deficiència energètica.
c) Indicació de la normativa sobre estalvi i eficiència energètica aplicable en el moment de la seva construcció.
d) Descripció de les característiques energètiques de l’edifici: envolupant tèrmica, instal·lacions tèrmiques i d’il·luminació, condicions normals de funcionament i ocupació, condicions de confort tèrmic, lumínic, qualitat d’aire interior i altres dades utilitzades per obtenir la qualificació d’eficiència energètica de l’edifici .
e) Qualificació d’eficiència energètica de l’edifici expressada mitjançant l’etiqueta energètica.
f) Per als edificis existents, document de recomanacions per a la millora dels nivells òptims o rendibles de l’eficiència energètica d’un edifici o d’una part d’aquest, llevat que no hi hagi cap potencial raonable per a una millora d’aquesta índole en comparació amb els requisits deficiència energètica vigents. Les recomanacions incloses al certificat d’eficiència energètica abordaran:
- Les mesures aplicades en el marc de reformes importants de l’envolupant i de les instal·lacions tècniques d’un edifici, i
- Les mesures relatives a elements d’un edifici, independentment de la realització de reformes importants de l’envoltant o de les instal·lacions tècniques d’un edifici.
Qui podrà ser certificador?
Segons Tinsa, tècnic competent serà un arquitecte, arquitecte tècnic o enginyers. El ministeri d’educació està immers en arribar a un acord per a que les persones que han aconseguit el títol de certificador puguin portar a la pràctica el certificat, segons recorden des de Tinsa
Etiqueta d’eficiència energètica
L’obtenció del certificat d’eficiència energètica atorgarà el dret d’utilització, durant el període de validesa, de l’etiqueta d’eficiència energètica.
L’etiqueta s’inclourà a tota oferta, promoció i publicitat adreçada a la venda o arrendament de l’edifici o unitat de l’edifici.
Aquest resum informatiu ha estat elaborat a partir de publicacions de fonts públiques i privades; contrastant la informació amb què proporciona el Reial decret.
Enllaços d’interès
IDAE MINISTERI D’INDÚSTRIA, ENERGIA I TURISME
ICAEN INSTITUT CATALAN DE L’ENERGIA
